L’estrès és un mecanisme de supervivència que ha estat present des dels inicis de la humanitat. És una resposta del cos que ens ajuda a defensar-nos davant possibles perills o a fugir d’ells si és necessari. Quan experimentem estrès, el nostre organisme allibera una hormona fonamental per a la nostra supervivència: el cortisol.
Com funciona l’hormona del cortisol?
Imagina un escenari: estàs en un restaurant i, de sobte, es produeix una guspira a la cuina que desencadena un incendi. Com reaccionaries en aquesta situació? Ara, pensa en un altre escenari: estàs conduint per una carretera secundària i presencies com un vehicle se surt de la via i té un accident just davant teu. En tots dos casos, el nostre cos activaria l’alliberament de l’hormona cortisol.
En situacions d’estrès, el cortisol és l’hormona encarregada de proporcionar-nos l’energia necessària per actuar. Per exemple, en el cas d’un incendi, el cortisol ens permet tenir l’energia suficient per córrer i posar la nostra seguretat en primer lloc. De manera similar, en el segon escenari, ens proporciona l’energia necessària per socórrer a algú en perill.
L’interessant és que el nostre cervell no distingeix entre fantasia i realitat. La neurociència ha demostrat que, quan imaginem una situació de perill o estem davant d’una amenaça real, les mateixes àrees del cervell s’activen de manera similar. Això significa que les respostes neuronals i les emocions associades són similars, tant si estem experimentant una situació perillosa real com si ens l’estem imaginant.
Com reacciona el nostre cos en una situació perillosa?
Explorem com reacciona el nostre cos davant d’una situació de perill. Quan ens trobem en un estat de calma, tot funciona en harmonia. Ara bé, quan ens enfrontem a una situació perillosa, el nostre cos experimenta canvis. Augmenten les pulsacions, la respiració s’accelera i comencem a suar. En moments de perill, el nostre cos s’activa instintivament, i això és crucial per a preservar la nostra vida.
En moments de perill, el nostre cos s’activa instintivament, i això és crucial per a preservar la nostra vida.
Cames, ajudeu-me!
Quan ens trobem davant d’alguna dificultat, el nostre cos necessita actuar amb celeritat i reacciona enviant una gran quantitat de sang als músculs, al cor i als pulmons.
Amb quina intenció?
La sang proporciona nutrients i oxigen a les cèl·lules, mentre que els pulmons acceleren la respiració per oxigenar la sang. Al mateix temps, el cor batega més de pressa per augmentar la pressió sanguínia cap als músculs, perquè s’activin i ens ajudin a defensar-nos o a fugir.
Les conseqüències de patir estrès de forma continuada
D’acord amb la psiquiatra Marian Rojas Estapé, hi ha un estudi que demostra que el 91,4% de les coses que ens generen estrès mai arribaran a passar. En aquest sentit, igual que l’aigua, l’estrès és beneficiós en la seva justa mesura. Al contrari, quan ens enfrontem a situacions no desitjades de forma prolongada, l’estrès pot portar-nos a situacions límit.
El 91,4% de les coses que ens generen estrès no succeiran mai
Podem sentir-nos atrapats en relacions tòxiques i tenir por d’abandonar-les per temor a la solitud. També pot fer-nos por la idea d’abandonar la nostra feina actual o de trobar-ne una que no s’ajusti a les nostres necessitats.
A més, sovint ens inquieta el que els altres puguin dir o pensar sobre nosaltres, o ens aferrem a les expectatives de la nostra família, sense tenir en compte que amor i lleialtat són coses diferents. Podem estimar a la nostra família i, al mateix temps, prendre decisions que no coincideixin amb les seves opinions o desitjos. Viure la vida que els altres esperen que visquem genera un estrès prolongat que pot provocar malalties i fer-nos mal.
Et pot interessar: Què és l’estrès i com afecta la teva salut?
Viure la vida que els altres esperen que visquem genera un estrès prolongat que pot provocar malalties i fer-nos mal.
L’estrès i el seu impacte en el sistema digestiu
Com ja hem vist, davant una situació de perill, el cos humà respon redirigint el flux sanguini cap als músculs i descuidant altres àrees com el sistema digestiu.
És comú experimentar símptomes com ara diarrea i vòmits. Dos mecanismes de defensa que el cos utilitza per a eliminar pes i tornar-se més àgil quan es troba en perill.
L’estrès prolongat pot desencadenar una sèrie de molèsties digestives com ara malestar estomacal, síndrome de l’intestí irritable, inflamació, diarrea, restrenyiment i dificultats en la digestió. A més, pot donar lloc a problemes més greus com la colitis ulcerosa, una malaltia inflamatòria intestinal que provoca inflamació i úlceres en el tracte digestiu.
Problemes de fertilitat, caiguda de cabell i èczemes
A més d’afectar el sistema digestiu, l’estrès també disminueix el flux sanguini a tot el cos, excepte als músculs, cor i pulmons.
Això pot provocar infertilitat tant en dones com en homes. Les dones poden experimentar dificultats per a concebre, mentre que l’estrès també pot contribuir a tenir problemes de disfunció erèctil.
D’altra banda, l’estrès és un factor que influeix en la caiguda del cabell. La disminució del flux sanguini dificulta l’adequada nutrició del cabell i la pell, la qual cosa pot provocar èczemes i psoriasis.
Aquestes són només algunes de les afectacions relacionades amb l’estrès, però és important destacar que també pot contribuir al desenvolupament de malalties més greus, com la fibromiàlgia, el càncer, la diabetis, l’artritis reumatoide, l’osteoporosi, entre d’altres.
Sis maneres de combatre l’estrès
Per a cuidar el nostre benestar, hi ha diverses maneres de combatre l’estrès que, si les posem en pràctica, podran ajudar-nos a sentir-nos millor. Et detallem algunes de les més freqüents.
1. Teràpia osteopàtica
L’osteopatia cranial és altament efectiva per a combatre l’estrès. Se centra a restablir la mobilitat dels ossos del crani i resulta especialment beneficiosa quan existeixen bloquejos o limitacions de moviment.
2. Coaching i desenvolupament personal
El coaching i el desenvolupament personal que utilitzem a ESPAI COOS (juntament amb l’osteopatia) són eines molt poderoses que ens ajuden a efectuar canvis a la nostra vida i a gestionar l’estrès de manera més efectiva.
3. Gaudir de passejos per la natura
Aprendre a desconnectar del treball, de les preocupacions familiars, de les relacions tòxiques… els passejos per la naturalesa són una gran font d’inspiració i benefici per al nostre benestar.
4. Practicar esport
L’esport és fonamental per a combatre l’estrès i és una manera d’alliberar-nos del cortisol i generar dopamina i endorfines, que ens proporcionen eufòria i benestar. Les endorfines actuen com a analgèsics naturals i són més potents que l’heroïna i la cocaïna, però sense els seus efectes negatius.
5. Aprofitar els beneficis de la sauna
Després de fer exercici, una bona opció és prendre una sauna. A més d’ajudar-te a alliberar toxines, la sauna pot ser un bon aliat per a combatre l’estrès.
6. Establir contacte físic
L’hormona oxitocina, generada a través de l’afecte i la confiança en els altres, ajuda a reduir el cortisol. Les abraçades, les relacions sexuals i el contacte físic en general ajuda a reduir l’estrès.
En conclusió, l’estrès pot tenir un impacte significatiu en la nostra salut física i mental. Per això, cal identificar i abordar les fonts d’estrès i trobar estratègies per a gestionar-lo. D’aquesta manera, a més de sentir-nos bé, podrem prevenir malalties i trastorns orgànics a llarg termini.
